Massa Crítica
La MASSA CRÍTICA és un moviment internacional que reclama els drets del ciclista i promou un model de ciutat sostenible.
​
No és una manifestació ni una organització, només persones en bicicleta.
No té dirigents, ni hi ha fixat cap itinerari de les passejades. És un conjunt de ciclistes que es reuneix per pedalar plegats una estona, portant amb ells els seus ideals i formes de viure, compartint-les amb els altres.
MASSA CRÍTICA REUS
L'últim divendres de cada mes a la Pl. del Mercadal a les 8.00pm és el moment de la gent de reus per xalar dalt la bici amb tota la comunitat ciclista de la ciutat.
​
La sortida és a les 8.30 i el recorregut i durada son completament aleatoris depenent de la voluntat del grup. Qualsevol és lliure d'afegir-se o marxar quan li vingui de gust. Patinets, patins i qualsevol altre vehicle de mobilitat personal hi són benvinguts!
Normalment s'acaba prenent alguna cosa pel centre.
​
La Massa Crítica és un moviment festiu i pacífic en el que un grup de gent amb bici s'agrupa per passejar per la ciutat. Es tracta d'un acte totalment legal i recolzat per les normatives de trànsit.
​
Es recomana portar casc i il·luminació però sobretot ganes de passar una bona estona!
Orígen
El terme “Massa Crítica” prové del documental sobre ciclisme ´Return of Scorcher´(1992) de Ted White.
George Bliss (dissenyador de bicicletes nord-americà) descriu una típica escena de la Xina, on els ciclistes no poden creuar el carrer per l’abundància de cotxes i la mancança de semàfors. A poc a poc, més i més ciclistes es van amuntegant esperant creuar fins que es crea una “Massa Crítica” suficient per imposar-se als cotxes i avançar tots junts: aquesta va ser la imatge que inspirà als primers ciclistes del moviment a adoptar aquest nom.
​
Quan la gent fa pinya amb les seves bicicletes, poden arribar a fer-se amb el control del carrers de la ciutat. La relació de poder amb els conductors d’automòbils canvia: un bici pot ser atropellada, cinc poden ser intimidades, però cinquanta o cent bicicletes juntes reclamen el carrer!
Una revolució social és possible quan s’assoleix prou quantitat, és a dir, una “Massa Crítica” de recolsament popular.